A Marci (fragment)


Obra:Preludis de la meva lira (p. 135-137)
Comarca:Garraf

Aquesta institució vilanovina fundada pel literat i polític Víctor Balaguer (Barcelona, 1824-Madrid, 1901), un dels més destacats abanderats del moviment de la Renaixença, conté un dels museus més antics de Catalunya. La primera pedra de l'edifici es posà el primer dia de l'any 1882 i s'inaugurà l'octubre de 1884. Balaguer hi instituí una fundació formada per la seva biblioteca (22.000 volums)i la seva col·lecció d'objectes d'art que, juntament amb l'edifici, llegà a la vila el 1900. Avui dia, entre els seus fons bibliogràfics, uns 30.000 volums així com pergamins, manuscrits (els de Balaguer i d'altres pertanyents a amics seus, com ara Narcís Oller)i incunables. És molt important el seu fons de pintura catalana dels segles XIX i XX, així com un dipòsit d'obres del Museu del Prado amb quadres de El Greco, Murillo o Goya, i les col·leccions etnogràfiques, entre les quals es troba la mòmia egípcia donada pel seu amic i diplomàtic Eduard Toda. A la banda esquerra de l'edifici, hi ha la casa de Santa Teresa, construïda pels volts de 1889 amb aquest nom en memòria de la seva mare Teresa Cirera, i que fou la vivenda de Balaguer. presidint l'escalinata d'entrada a la biblioteca-museu, a mà esquerra, hi trobem l'estàtua que Balaguer va fer erigir en memòria de Manuel de Cabanyes, al seu davant podem llegir-hi un fragment de l'oda "A Marci", versionada del castellà per Alfons Maseres. Un cop a dins ens trobarem amb el bust de Balaguer que presideix l'entrada i hi podem llegir un fragment d'un poema seu que glossa la descoberta de la nova musa romàntica. Encara, en l'àmbit tranquil i acollidor de la biblioteca amb un aire d'època inequívoc un fragment de les memòries de Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930) ens pot fer reviure la personalitat de Balaguer i les seves circumstàncies.
testing image

A Marci (fragment)

Menar sense regnes el cavall que es llança
pels camins riscosos del Garraf abrupte,
o regir la barca que afronta les ones
braves de l'Egeu,

més fàcil et fóra que per rectes vies
conduir, oh Marci, la mísera pàtria
a la benanança que espera ton ànima
en noble delit.

Què valen tes normes? ¿Què valen, si, audaços,
romputs els preceptes que inspira Natura
i consagra el Numen, els infants d'Ibèria
es donen al crim?

Fent befa i escarni del just passa el Vici
repugnant; el Vici que mostra la testa
tivant i enastada, que de la vergonya
desconeix el vel.
Pertot hi ha rancúnia, pertot hi ha mol·lície
i set de rampinya vil i descarada
i un tràfec horrible d'allò que és més sacre
i el món adorà...

¡Oh temps venturosos aquells d'altres dies
que titllen de bàrbars alguns doctes d'ara!
Endureix les ànimes i fabrica hipòcrites
l'odierna llum.

Almenys, aleshores, l'elm d'un baró estúpid
sabia guanyar-se la palma honorífica,
i una noble espasa sostenir podia
franc desmentiment.

Ni itàliques solfes ni gàl·liques danses
no saberen; lliure tanmateix d'afectes
rastrers, sense màcula la cota ferrissa
guardava llur cor.