Tots els forasters que arribaven...


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 126-127)

testing image

Tots els forasters que arribaven a Cerdanya sentien l'atractiu de baixar a la Guingueta. L'emoció de trepitjar terra estrangera. Trobar-se amb els barcelonins de la colònia davant de Cal Saüquet o de Cal Grau o de Ca la Fageole, i fer una estona de xerrameca explicant-se les seves compres i encàrrecs, era com donar-se un bany d'europeisme per a contar-ho després a les amistats. Algun n'hi havia de tan ignorant que creia que a l'altre costat del pont, la terra, els homes i els gossos eren diferents dels d'Espanya. Quan veia que tot era igual i que fins l'entenien parlant català i que no podia lluir aquell francès amb accent de l'Institut o del col·legi, se'n tornava amb una profunda desil·lusió.

L'atractiu principal de la visita del foraster  a  la  Guingueta era passar d'amagat el flascó de perfum, les pastilles de sabó d'olor o les tauletes de xocolata. Alguna senyora atrevida s'arriscava a passar uns metres de seda de Lió sota els enagos emmidonats. Mentres  ella s'arremangava les faldilles darrera el taulell, el botiguer francès li assegurava que els carrabiners eren força condescendents. Però malgrat aquelles seguretats, en passar el pont, el cor de la contrabandista bategava furient dintre de la cotilla, mentre el marit, per por de la «multa» i del decomís, li agafaven uns forts tremolins a les cames. La penetració detectivesca dels carrabiners era escassa. El frau passava, o el deixaven passar, i si es descobria, era perquè les galtes de la contrabandista s'enrojolaven, o perquè al nen o a la nena se'ls acudia de fer una pregunta indiscreta al moment de passar per davant de la «casilla».