A començaments del segle XIX...


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 123-124)

testing image

A començaments del segle XIX una dama francesa, capriciosa i voluble, la duchese d'Angoulême, néta de  Lluís XVI, que viatjava pel Pirineu vestida de seda i amb perruca empolvorada, en arribar  a la palanca del Reur, preguntà al seu gentil home què eren aquelles barraques que sortien d'entre els matolls de verns de vora el riu. El gentil home, amatent féu la indagació i, en retornar, digué a la dama:

C'est un bourg, Madame!

Si l'anècdota de l'origen del nom oficial de la Guingueta no respon a la realitat i en canvi el nom és degut al decret  del duc de Bourbon que concedí el nom de «Madame»  en  agraïment als  veïns de la Guingueta que li proposaren canviar el seu vell nom pel de «Madame» en record i homenatge a l'esposa de Lluis XVI, quedi  per  als erudits i  saberuts que fullegen amb fruïció la història.  Per damunt del  nom oficial, el caseriu edificat a l'altra banda del pont internacional, a començaments del segle era conegut per tothom amb el nom  de la Guingueta.

La Guingueta  tenia aquell vell prestigi de les  viles que en temps de revolucions i guerres són  refugis amables de conspiradors. Bé és cert que  la Guingueta no havia mai amagat Madames de  Stäel, ni  poetes  revolucionaris que alternessin les comeses de les conspiracions amb l'escriure versos a les estrelles. Però sí que havia vist princeses autèntiques com donya Blanca de Borbó, germana del pretendent  a la corona d'Espanya, seguida d'un brillant estol de nobles navarresos i  catalans que deixaven, quan fugien, les armes a l'altre costat de la palanca de Cal Grau i se n'anaven a refugiar al Mas Blanc dels Agustí. Havia vist també gran nombre d'emigrants liberals fugitius passejar llurs rostres malaltissos, en companyia de dames amb tirabuixons i ulls orlats de febre revolucionària.