Baixaren d'una estricada...


Obra:Pilar Prim (p. 72-73)

testing image

Baixaren d'una estricada a Bourg-Madame, on el Nen Xacó encarregà l'esmorzar per telègraf. I a la vista d'aquell carrer regadet, de cases baixes i sense balcons, que encara el sol no amarava sinó a mitges, en Deberga, recordant amb gràcia un article del setmanari de Puigcerdà en què l'autor, engrescant-se amb l'animació que el forasteram de l'estiu dóna cada tarda a aquell carrer, el comparava seriosament amb un boulevard de París, ex­clamà:

—¡Quina poesia que té, en aquesta hora, el boulevard! eh?

L'acudit féu riure a totes dues, i, ara parlant en broma, ara formalment, sempre sentint l'encís que ofereix la formosor del camp en diades com aquella, van reprendre el camí, travessaren el Segre, i s'esplaiaren una vegada més pel tros immediat de carretera, avui Avenue Drogue, que gegantins arbrepolls cobreixen d'ombra regalada.