Les festes majors dels pobles...


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 112-113)
Comarca:Cerdanya

testing image

Les festes majors dels pobles eren tota una altra cosa. Allí, la festa era religiosa i profana alhora. Religiosa al matí: Ofici cantat per tres capellans de les rectories veïnes, amb dalmàtiques de domàs daurat; escolans amb gecs nous; vals de consuetud a l'ite missa est; i goigs del sant a les acaballes. en sortir de l'Ofici, la cobla s'enfilava dalt del tablado, posat a l'ombra, i la tenora refilava el Ballet o el Ball Cerdà.

L'iniciava el fadrí major, ben afaitat, lluent de cara, amb un clavell vermell als llavis, com vermelles eren la corbata i la faixa de seda. Seriós i ritual, acompanyava el puntejar de la balladora, anomenada "la pavordessa", que anava vestida amb gipó de seda negra i mocadoret de serrell brodat amb xinos, i la voltava com si li fes l'aleta, mentre ella aixecant la punta de la faldilla, trenava els cadenciosos passos de la dansa cerdana.

Mentrestant, la ferum dels estofats, eixida de les masies, cridava els parents i amics convidats. El dinar solia ésser pantagruèlic; una mena de bodes de Camacho. Tot era suculent i sense trampa. Tirons amb olorosos naps de Talltendre, cuixa de be a l'ast, civet de llebre amb xocolata i claus d'espècie, pollastre farcit amb llomillo i prunes; tot adobat amb un vi negre i espès portat, a bast, de l'Urgell, i regat, a l'hora de les plates abundoses de crema, amb una malvasia de Sitges que posava els convidats i convidades a frec del propassament, que el cap de casa, home coneixedor de les complicacions de la vida, procurava evitar, per a edificació de la gent jove.