Doncs, a aixecar parets...


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 192-194)
Indret:Gran Hotel
Municipi:Font-romeu

testing image

Doncs, a aixecar parets amb carreus de granit trets del cahos de Targassona, que mai no hauria de dir prou. Allí dalt, durant cinc anys es treballà de ferm. La pedra, el marbre, el ferro, el bronze, les caobes, els moderns sistemes de calefacció i de banys, luxe al bar, més luxe al menjador, fantasies d'artistes al gran hall, catifes de preu a les cambres i als salons, robes de fil, vaixelles i cristalleries, servei d'argent, miralls de Venècia i mobles de París. No s'escatimà res. Tot a punt, s'inaugurava amb gran esclat oficial i amb discursos de lloança a l'esplendidesa de la Companyia, el mes de juny de 1914.[...]

«Venez à Font-Romeu», deien arreu els grans affiches turístics. Darrera dels grans affiches sortien els milionaris  curiosos, els artistes, els jugadors, les peripatètiques internacionals més famoses, a omplir les cambres reservades al «Grand Hôtel de Font-Romeu» a reposar, a somniar un xic entre el dringar de l'or de la ruleta i l'hipnotisme decadent dels valsos dels tzigans.

La matinada del 2 d'agost fou tràgica. El fils del telèfon transmetien la nova de la mobilització russa; hores després, la nota de l'ultimàtum alemany; i més tard, que les tropes russes havien travessat la frontera d'Àustria.

Tres notícies que feren trontollar el «Grand Hôtel» des dels fonaments a la teulada. Era inútil demanar conferències amb París i amb Londres. El pànic s'havia apoderat d'aquella gernació d'homes i de dones elegants que corria d'un costat a l'altre cercant fugir, fugir, sense saber com. Es parlava atropelladament, sense seny, sense  solta i  sense  saber la forma d'arribar promptament prop dels bancs. Aquells homes que manejaven colossals fortunes, en aquells moments no tenien cap arrel, cap lligam; eren nàufrags que es mantenien damunt d'una illa allunyada totalment del continent salvador. Es retingueren totes les places dels trens de dos dies seguits, i es requisaren tots els vehicles i autos vells. L'escampada de turistes arribà al paroxisme enmig d'una orgia de crits i dicteris contra la Companyia que no havia sabut preveure un cas semblant ! A 900 quilòmetres de París!

La volada dels milionaris i de les elegants que havien de donar el to a la saison, durà dos o tres dies. La luxosa carcassa del «Grand  Hôtel» restà buida i solitària. El servei també partí, cridat per la mobilització.