La nova musa (fragment)


Obra:Poesia [Balaguer] (p. 25)
Comarca:Garraf

Aquesta institució vilanovina fundada pel literat i polític Víctor Balaguer (Barcelona, 1824-Madrid, 1901), un dels més destacats abanderats del moviment de la Renaixença, conté un dels museus més antics de Catalunya. La primera pedra de l'edifici es posà el primer dia de l'any 1882 i s'inaugurà l'octubre de 1884. Balaguer hi instituí una fundació formada per la seva biblioteca (22.000 volums)i la seva col·lecció d'objectes d'art que, juntament amb l'edifici, llegà a la vila el 1900. Avui dia, entre els seus fons bibliogràfics, uns 30.000 volums així com pergamins, manuscrits (els de Balaguer i d'altres pertanyents a amics seus, com ara Narcís Oller)i incunables. És molt important el seu fons de pintura catalana dels segles XIX i XX, així com un dipòsit d'obres del Museu del Prado amb quadres de El Greco, Murillo o Goya, i les col·leccions etnogràfiques, entre les quals es troba la mòmia egípcia donada pel seu amic i diplomàtic Eduard Toda. A la banda esquerra de l'edifici, hi ha la casa de Santa Teresa, construïda pels volts de 1889 amb aquest nom en memòria de la seva mare Teresa Cirera, i que fou la vivenda de Balaguer. presidint l'escalinata d'entrada a la biblioteca-museu, a mà esquerra, hi trobem l'estàtua que Balaguer va fer erigir en memòria de Manuel de Cabanyes, al seu davant podem llegir-hi un fragment de l'oda "A Marci", versionada del castellà per Alfons Maseres. Un cop a dins ens trobarem amb el bust de Balaguer que presideix l'entrada i hi podem llegir un fragment d'un poema seu que glossa la descoberta de la nova musa romàntica. Encara, en l'àmbit tranquil i acollidor de la biblioteca amb un aire d'època inequívoc un fragment de les memòries de Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930) ens pot fer reviure la personalitat de Balaguer i les seves circumstàncies.
testing image

La nova musa (fragment)

És regenadora la poesia i noble
quan contra el tirà indigne defensa l'oprimit,
quan lo virtuós exalça i menysprea ignoble...
La causa del poeta avui és la del poble.
Lo braç avui no és força; la força és l'esperit.

Avui deu lo poeta alçar cants de victòria
perquè radiant ja brilla la civilisació.
Aquell que millor cante la fe, la pàtria història,
lo progrés i la indústria, la llibertat, la glòria,
aquell entre els poetes, aquell serà el millor.