Al pas de la nit


Obra:Obra poètica (p. 133)
Municipi:Font-romeu

testing image

Al pas de la nit

 

Sota la tenda lleugera

on no sóc més presonera

de porta closa i paret,

viuré la nit a pleret.

 

La nit serena, ampla i freda,

quan porta estels la pineda,

tota la nit de claror

com la sol viure el pastor.

 

La festa pura coinenci,

que és de misteri i silenci;

meravellats els grans pins,

s'enlairen més bosc endins.

 

S'escampa olor de reïna,

un nou sentit ja s'afina;

és deslliurat l'esperit

de tota pena i neguit.

 

Vingui prop meu la vacada

a pasturar dins la prada,

que les coscorres dringant

poden fer créixer l'encant.

 

L'esquellejar que s'esgrana,

és de la nit la fontana,

aigua llisquent, soledat,

que marca el pas del ramat.

 

Música igual per l'oïda,

el dolç corrent m'ha adormida,

tot deixant-me el cor obert

per altre viure més cert...

 

Sota l'ermita propera

brolla la font rocatera;

pel senderol de claror

encara hi baixa el pastor.

 

Quan d'un vol blau la campana

desfà la nit bosquetana,

sul vidre llis del matí

com cirial, munta el pi.