Aplec a Font-Romeu


Obra:Prosa completa I (p. 180-181)
Municipi:Font-romeu

testing image

Aplec a Font-Romeu

Obertes les finestres d'Odelló
al primer toc d'una albada serena,
la donzella que mira a mig balcó
recapta dins sa mà bruna la trena,
i l'envelluta l'aire amb sa blavor.

Pels senderols s'allarga la filera:
l'un porta la borratxa; l'altre, el pa;
aquest, el sarronet, i aquell, la cera.
Camina amb son hereu el vell cerdà
seguint pausat la via dreturera.

La Verge moreneta al camarill,
plena de claredat sempre s'abriga.
Vestida de la glòria del seu Fill,
i coberta del gra de manta espiga,
vigila el món amb un mirar senzill.

La terra de Cerdanya migpartida
mostra mil i mil garbes part d'allà,
fins a Andorra i l'Urgell esgrogueïda,
i, nuvial i blanca, Puigcerdà
sembla la primavera de la vida.

* *

Anem, mestressa: és hora de dinar
sota els amples ventalls que mou la brisa.
Deixarem la borratxa a refrescar,
soleta en el bressol de l'herba llisa.
Para espertina, i jo llescaré el pa.

El molleriu amagadís davalla.
La gent corona l'ombra de tot pi
buidant del sarronet la vitualla,
ara que un sol feliç fa resplendir
la gemada blancor de la tovalla.

Alegria de l'aire virginal!
S'aviven bosc endins les canterelles
que acompanya a moments el so frescal,
l'aquietat compàs de les esquelles,
i en Joan de l'Ós arriba amb el seu pal.

Corona movedissa a la pradella,
gira la dansa fina de claror,
i ja vespreja. Entrem a la capella
que és gairebé deserta. En un racó
se desgrana el rosari de la vella.

A les ombres del bosc la tarda cau.
Els cims van regint l'hora recollida.
La Verge al camarill vessa la pau.
Cantem una amorosa despedida:
Font-Romeu de Cerdanya, adéu-siau!