Estoll no ha passat de ser un poblet...


Obra:Nits de taverna (p. 90-91)
Comarca:Cerdanya

testing image

Estoll no ha passat de ser un poblet d'una desena escassa de cases, aposentades còmodament a la plana cerdana, que viuen dòcilment entre dues grans torres: la Tor­re d'Estoll, a una banda, i la torre de Santa Eulàlia, a l'altra. La primera, una de les grans torres de la Cerdanya, és una casa pairal, antiga, de gran presència exterior i d'amples i alts espais interiors, en un dels quals –la cuina– hi ha una taula llarga que a l'hora dels àpats s'hi arrengleren les quatre generacions de la casa: el besavi, que compta els seus anys amb el segle i que –un dia qualsevol– afirmava que "si no hagués pogut viure a la Cerdanya, hauria triat Salamanca", ciutat que havia visitat quan hi anava a comprar bestiar i de la qual admirava la seva extraordinària plaça major per on "passejaven les senyores i les seves filles, ben acabades, amb els vestits llargs i cordades fins al coll"; el pare –l'avi, el padrí– i la seva dona, que tenen l'edat de les respostes pausades i serenyes, que quan ell recordava el pas pel consistori, tots dos afirmaven que "ser de l'ajuntament no és pas tot agraïment"; l'hereu, que amb la seva dona, la Rosa, lamentava –aquell dia qualsevol– la mala travessa que ha tocat viure als pagesos aquests últims anys; i el nen i les nenes, a qui no posava gaire be haver d'entretenir les hores amb els deures, i se'n queixaven.

La segona torre és la de l'església de Santa Eulàlia, on va ser batejat el virrei, segons afirma ell mateix en el seu manuscrit. I on va deixar la seva empremta mossèn Enric Cot, un capellà que va voler viure i morir a Estoll i que va deixar escrit al damunt de la porta de l'església un reclam definitiu: "Déu us estima", per si un dia els estollencs oblidaven la conveniència d'adobar la benèvola i protectora actitud del Creador.