testing image

A Barcelona (fragment)

 

I aqueix esbart de pobles que viuen en la costa?

Son nimfes catalanes que et vénen a abraçar,

gavines blanquinoses que el vent del segle acosta

perquè amb tes ales d'àliga les portes a volar.

 

La Murta, un jorn, la Verge del Port, la Bonanova

seran tos temples, si ara lo niu de tos amors;

los Agudells, en blanca mudant sa verda roba,

abaixaran ses testes per ser tos miradors.

 

Junyits besar voldrien tos peus amb ses onades,

esclaus de ta grandesa, Besós i Llobregat,

i ser de tos reductes troneres avançades

los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat.

 

Llavors, llavors al témer que el vols per capçalera,

girant los ulls als Alpes lo Pirineu veí

demanarà, eixugant-se la blanca cabellera,

si la París del Sena s'és trasplantada aquí.

 

—No —respondrà ma pàtria—, de mi i la mar es filla;

d'un bes de ses onades, com Venus, m'ha nascut;

per ço totes les aigües digueren-li pubilla,

per ço totes les terres pagaren-li tribut.