Camí dels Àngels (fragment)


Obra:El pont de Mühlberg (p. 34-36)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Camí dels Àngels (fragment)

Des de dalt del turó miro, ja indiferent,
el que havia estat el carrer Beatriu, l'esquelet de l'infern,
i em retornen de l'estómac les teories de Dante,
des del carrer Dante, tan amargues que són pitjor que la mort.
L'àcid viatja com foc de volcà en l'amargor
de Folco Portinari desesperat quan veu la seva filla
dissolta als pantans de la Taxonera
entre divagacions sobre les variables dels versos,
sobre les profecies de Cavalcanti
i sobre el silenci i la remor de fons
de les avingudes olímpiques.
I en pocs anys, ja rebentada,
s'arrossegava com una gossa
una gossa que s'esmunyia de les carícies,
que sospitava dels fetus de l'abisrne,
dels avortaments a Londres en dos dies,
de la mateixa pobresa del Cant XXXII:
«Tremolava del fred etern a dins».
Sepultada al fons del bar,
amb els ulls immersos en la tenebra,
acorralada, em responia com un escurçó
amb més preguntes:
«Qui ets tu que tot ho vas ferir
i ara véns amb preguntes?»

Ella detestava que sempre desitgés
el contrari del que tenia,
l'ànsia del poeta i la mentalitat reaccionària.
Em feia carícies quan desafiava
els oportunistes furtius, els seus amants dels bons temps.
Ara tus i ensopega pels vells carrers desfigurats
de les putes del nou Xino, tremola mentre fuma
i espera caçar a les hores del futbol
quan les altres prostitutes sopen.
Ningú no s'esperava això de la vella musa,
de pits elèctrics i cognom alemany.
Val més que es cremi el món
abans de cedir o de comprometre'ns,
abans de creure que dues mentides
són més que una mentida,
abans de veure-la així
en aquesta ciutat putrefacta.

Torno al Camí dels Àngels,
noto la seva saliva fresca,
els llavis mullats i l'esperit agraït.
Han passat quinze anys, més potser.
La veig entre copes ardents de xarel·lo,
vestida amb l'uniforme gris de les monges,
enfilada en un cotxe a la vaga de Roca,
saltant frenètica amb una cançó dels Clash,
despullada en un matalàs mirant el sostre.
Voldria dir-li, si servís d'alguna cosa,
que no sentia quan no la sentia.
I tot el que no em deia, ara ho sé.