Ifigènia (acte primer, escena primera)


Obra:Obres completes 1 [Maragall] (p. 303-304)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

ACTE PRIMER

ESCENA PRIMERA

IFIGÈNIA

 

A la vostra ombra, movedisses copes

d'aquest sant bosc tan vell i ple de fulles,

lo mateix que en el temple de la deessa,

hi entro més frisosa avui encara

que el dia en què hi vaig dâ aquells primers passos:

la meva ànima no acaba d'avenir-s'hi.

Ja fa molts anys que em serva aquí reclosa

un alt voler, an el que jo em rendeixo,

pro com el primer jorn so forastera.

Que em separa la mar dels que jo estimo,

i passo hores i hores a la platja,

vers la terra deis grecs anhelant sempre;

i contra els meus sospirs només revenen

sordament les onades bramadores.

Ai! malaurat aquell que lluny dels propis

està sol; tot plaer se li amarganta,

i els pensaments tothora se l'enduen

vers la casa pairal, allí on va veure

el sol aclarî el cel el primer dia,

i a on els jocs lleugers de la infantesa

l'anaven enllaçant amb uns i altres...

Jo no em queixo dels déus, però és ben trista

tanmateix la sort nostra, pobres dones!

És poderós a casa i a la guerra

l'home, i es sap valer siga allà on siga:

tot posseir és per ell, tota victòria,

i sempre té amanida una mort noble.

Les ditxes de la dona són mesquines.

Ja és consol i és dever ensems per ella

l'estar subjecta al dur marit; i ai! pobra

si mala sort la porta a terra estranya!

Així, jo, que ara amb ferms i sagrats llaços

so aquí pel noble Thoas retinguda,

quina vergonya em dono, oh tu, deessa,

d'haver de confessar que sols per força

vaig servant ton altar... Tu, que em salvares!

Ma vida havia d'esse't consagrada

per servî't lliurement, i encara espero

en tu, Diana, que al mirar la filla

del rei més gran que hi ha damunt la terra

de mort amenaçada, la prengueres

en tos divins i piadosos braços.

Filla de Zeus, si an aquell home insigne

al qui, afligit, la filla demanaves;

si al gran Agamèmnon que als déus s'assembla

i que en l'altar te va donar la filla,

dels murs vençuts de Troia a casa seva

has tornat gloriós, tornant-lo als braços

de l'esposa, dels fills, de quant estima,

torna-m'hi també a mi: ja que em salvares

de la mort, salva'm, doncs, d'aquesta vida,

que ara es per mi com una mort segona.