A últims d'octubre de 1891...


Obra:Prosa (p. 329-330)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

A últims d'octubre de 1891 me donaren avís de que s'anava a malvendre una capella de la Mare de Déu, al capdamunt de Vallcarca, cinc minuts més enllà dels "Quatre Camins" a mà dreta en lo punt en què la carretera d'Horta s'embranca amb la de Sant Cugat. Desitjós d'evitar aquella venda que a mi em semblava un sacrilegi l'aní a visitar. És una capella pobra i senzilla, situada en la falda d'una de les estribacions orientals de Tibidabo. Té part davall una cova de penitència i davant un rengle de xiprers que, com sentinelles, semblen guardar-la i fer-li companyia en aquella soletat. En l'altar major hi havia una devota imatge de la Verge del Carme, que en altres temps havia sigut passejada en processó per aquells camps i carreteres i pujada en triomf per tots aquells cims. En un altaret lateral hi havia una imatge de santa Teresa i en quadros i estampes plantades a la paret s'hi veia el místic sant Joan de la Creu, sant Elies i altres sants penitents del Carmelo. Com més jo els mirava, mes s'encenia en mi el desig de salvar aquella ermita, costàs lo que costàs. [...]

Avui aquell tros de terra encara és venal amb la condició que es conserve per a la Mare de Déu la seva capella. ¿Quan sortirà un comprador que no es deixe influir per los qui en lloc de dar-me la mà, voldrien veure'm aixafat sota ma creu terrible?

Aquella possessió que fou lo cadafal de mon suplici, ha sigut una de les causes més amagades i fondes de ma persecució, puix segons tots los indicis i tots los parers, algun de mos contraris la pretenia.