testing image

Nocturn

Vinc del carrer. Pujo l'escala. Tanco el balcó.
Encenc el llum. Obro el balcó. Apago el llum.

Per què borden, sempre, tots aquests gossos?
I callen, d'un a un, fins al darrer
lladruc, ara de cop submís?

La nit m'acull, engalanada d'aigües,
i desplega la platja, tan llarga, de la son,
amb cavalls negres que petgen l'espitlleig
de la sorra mullada.

La nit és àmbit, tríedre, silenci.

Ep,tu!

La veu d'estany em crida,
somorta, des del cap del carrer,
i el fanalet que de què que s'apaga.
L'arbre i el vent me'l prenen i me'l tornen
entre feixos de fosca.

L'estany, el peltre, el zenc,
una plata velada, rogallosa,
aquest rogall d'antiga sang.
Cristalls, carbó.

Cada onada renilla i flameja crineres.

Jo faig el sord. O bé
sóc la nosa d'estopa a la gola del vent,
el rogall de la plata!

—No fos per mi...

Tanco el balcó. Encenc el llum.