testing image

Recordo bé els dubtes sobre el títol de la revista. Cahner i Bastardes van venir, a l'estiu del 1959, al Mas de Segimon a veure'm i, amb el meu pare, vam debatre unes quantes possibilitats. Algú proposava, per exemple, «Fidelitat». A la fi, però, triomfà un nom montserratí d'arrel verdagueriana, un xic sorprenent d'entrada, però que, amb l'ajut del temps, fou normalment acceptat.

La fórmula seria aparentment senzilla. Montserrat, des del 1955, tenia, a més de «Germinàbit», una revista del «chor montserratí», que es deia «Serra d'Or» i que feien els treballadors laics de Montserrat. Calia unificar-les i donar a la nova publicació l'ambició i l'exigència que aportaven Cahner i Bastardes. La tossuderia d'ambdós va servir per evitar, per exemple, que se cedís, encara que fos simbòlicament, a la temptació de bilingüisme per prudència. La tenacitat dels dos estudiants va permetre estructurar, ja d'antuvi, una bona revista, d'acord amb els signes dels temps. Bastardes i Cahner treballaren molt i es mogueren per tot Catalunya per trobar col·laboradors adequats i de prestigi. Buscaren els entesos en cada matèria. Aviat van tenir el sí de Ferran Soldevila, Agustí Duran i Sanpere, Pere Bohigas, Rafael Tasis o Joan Fuster.

Recordo que algunes reunions de redacció s'havien fet al despatx de Josep Benet, al carrer de Petritxol. Jordi Carbonell dirigiria, a la revista, la secció de teatre. Oriol Bohigas la de disseny, arquitectura i urbanisme, Triadú i jo lletres i crítica, Cirici l'art, Pinell la que finalment es diria «L'Evangeli i el temps», Josep Benet «El món concret» —per no dir-ne política i societat— i una secció referida a les comarques. Ja el 1959 Montserrat Martí i Bas hi començà la de bibliografia catalana. J. V. Foix hi dirigí durant un parell d'anys una secció molt ampla, que comprenia també «El lector diu»; ens reuníem a casa seva per debatre sobretot la crítica de llibres. Per a Foix significava un petit «revival» de les planes literàries del diari «La Publicitat», que ell dirigia.