testing image

La meva primera actuació en fer-me càrrec de la direcció de Serra d'Or va ser posar-me en contacte, a Barcelona, amb el consell de direcció que tenia format el pare Jordi. Hi havia aleshores: Josep Benet rere la dimissió de Maurici Serrahima, Oriol Bohigas, Jordi Carbonell i Joan Triadú, a mes dels caps de redacció Ramón Bastardes i Max Cahner.

Un record confús em situa en un carrer que devia ser el carrer d'Amigó, on ens trobàrem per iniciativa, penso, de Joan Triadú. En Benet, bon amic, no estic segur que hi fos; amb en Max i en Bastardes ja ens coneixíem de les vegades que com a secretari els havia combinat les vingudes a parlar de Serra d'Or amb l'abat Escarré; amb en Triadú havíem coincidit a la universitat, als cursos comuns de Filosofia i Lletres (jovenet com se'l veia, li dèiem «el noi»). Les novetats foren, doncs, en Bohigas i en Carbonell. Em feien una certa aprensió, però ja de bon principi entràrem en una bona amistat.

Per la meva banda hi havia comparegut, val a dir-ho, una mica espantat, amb hàbit, llavors que encara no sortíem gaire, i fins, és possible però en dubto, amb la capa, si tal vegada aquell octubre començava a fer fred.

La biografia de Joan Triadú publicada recentment per Agustí Pons m'ha permès d'aclarir, contra la meva suposició poc precisa, que aquella primera reunió fou a la casa del carrer de Santaló, núm. 27, on des de feia dotze anys hi havia instal·lat el CICF de la primera època.

Com és natural, la primera decisió fou, en acabar, que aviat tornaríem a trobar-nos; si no m'enganyo, a casa d'algun dels membres del consell.