testing image

En el centenari del naixement de Pompeu Fabra

Per veu del poble i mes enllà del poble
ens fixàveu el vostre català,
amb una regla que no es pot trencar,
però que es vincla per l'indret mes noble.

Amb clares beceroles hem crescut,
i ara, tot l'ample món catalaneja.
Diria que entre branques aleteja
la verdor de l'eterna joventut.

Deu-nos les normes purés del silenci,
mestre. No hi ha ningú que en vós no pensi,
en vós, tan fi, tan pulcre, jovial.

Tots recordem el fum i la guspira
i tots veiem la flama que delira
pel torterol d'amor del verb mes alt.