Aquest home ha domesticat un peix...


Comarca:Garraf

Aquest museu obra personal del vilanoví Roig Toqués, situat al carrer Alexandre de Cabanyes, al barri de Ribes Roges, conté un fons de col·leccions d'estris i elements relacionats amb el mar. Entra les curiositats hi ha la carpa Juanita ensinistrada per a menjar en cullera i beure amb porró. Tot aquest món ha estat immortalitzat literàriament per Màrius Serra (Barcelona, 1963) en la novel·la Mon oncle, de la qual en podem llegir alguns fragments per recrear l'ambient d'aquest espai museístic ben singular.
testing image

Aquest home ha domesticat un peix. I li fa menjar fideus i beure a galet (mot que ve precisament del llatí que dóna «ganya»). «Beure a galet» ¿com es deu dir en castellà? Es clar que el porró no el sosté el propi peix, com alguns han arribat a creure, sinó que és el domador qui encerta a donar-li beguda quan l'animal acut a la seva crida i treu el musell per la superfície de la bassa. És una carpa petita, vermella, d'exòtic origen, que Francesc Roig i Toqués va batejar mig en broma com a «Juanita». Contemplar la breu pirueta del peix per rebre la seva dosi alimentària s'ha convertit en un insòlit espectacle d'art efímer. És cosa que conserva l'aroma dels circs d'abans, de quan no s'havia perdut del tot, amb la innocència, el sentit màgic d'allò que existeix. Per bé que allò veritablement important no és el peix ensinistrat ni tampoc aquesta apinyada col·lecció d'objectes mariners, sinó la persona que els dóna vida. ¡Quants de museus no necessitarien un guia així, algú que ens expliqués el sen contingut amb tanta passió, animant cada peça amb la seva història i la seva anècdota! Algú com el vell Padró de la Biblioteca-Museu Balaguer, tan coix i «coñón», amb els seus quevedos, que dibuixava, naïf, unes escenes com de somni, amb hurís i així, en les quals sempre hi havia algú espiant des de darrere una tàpia.

Francesc Roig i Toqués, alt i ossut, és un tipus que ensenya el seu museu d'autor com el firaire la seva caseta de fenòmens. Aquesta és la seva vida. Cal veure'l i sentir-lo parlar dels seus peixos dissecats com si s'estigués referint a gent del poble [...]

¿Quants anys deu tenir la carpa «Juanita»? ¿Ha estat sempre la mateixa o és, tant li fa, un mer arquetipus? La petita pista d'aigua i el «musen de curiositats marineres» han fet cinquanta anys. No se'ls perdin. Són a Vilanova i la Geltrú, al carrer Alexandre de Cabanyes, molt a prop de la platja.

Roig i Toqués ha ensenyat a un peix amb paciència xinesa. Si jo hagués de posar-li una mascota a aquest home, jo pensaria en el «xoriguer» o «gavina de mar», que és un peix volador amb unes aletes membranoses que es despleguen com les veles d'un jonc.