El pis estava abandonat...


Obra:La plaça del Diamant (p. 38-39)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El pis estava abandonat. La cuina feia pudor d'escarbats i vaig trobar un niu d'ous llarguets de color de caramel, i en Quimet em va dir, busca que encara en trobaràs més. El paper del menjador era un paper amb ratlletes que feien cèrcol. En Quimet va dir que volia un paper verd poma, i paper de color de nata a l'habitació del nen, amb una sanefa de pallassos. I una cuina nova. Va dir a en Cintet que avisés en Mateu, que li digués que el volia veure. El diumenge a la tarda vam anar tots al pis. En Mateu de seguida es va posar a desfer la cuina, i un manobre, amb els pantalons plens de pedaços, s'enduia la runa i la carregava en un carretó que havien deixat al carrer. Però el manobre empastifava l'escala i va sortir una veïna del primer pis i li va dir que no marxéssim sense escombrar perquè no es volia trencar les cames d'una relliscada... i en Quimet de tant en tant deia, potser ens estan robant el carretó...  Amb en Cintet vam començar a mullar les parets del menjador, i amb una rasqueta rascàvem paper. Al cap d'una estona de treballar ens vam adonar que en Quimet no hi era. En Cintet va dir que quan en Quimet no tenia ganes de fer una cosa s'escorria com una anguila. Vaig anar a la cuina a beure aigua i en Mateu tenia la camisa xopa de l'esquena i la cara li brillava de suor i picava sense parar amb el martell contra l'escarpra. Vaig tornar a rascar paper. I en Cintet em va dir que en Quimet quan tornaria faria el distret i que estava segur que tornaria tard. El paper costava molt de desenganxar i a sota del primer gruix en va sortir un altre, i un altre, fins a cinc. Quan ja era fosc i ens rentàvem les mans va tornar en Quimet i va dir que mentre ajudava el manobre a tirar runa al carretó havia trobat un client... I en Cintet va dir, i ha anat passant l'estona, és clar... I en Quimet sense ni mirar-se'l deia que hi hauria més feina de la que es pensava, però que de tot ens sortiríem. Quan anàvem a baixar l'escala en Mateu va dir que em farien una cuina que semblaria la cuina d'una reina. I aleshores en Quimet va voler pujar al terrat. Hi passava aire i es veien molts terrats, però la tribuna del primer pis ens tapava la vista del carrer. I vam marxar. Entre el nostre replà i el del primer pis la paret estava guixada: noms i ninots. I entre els noms i els ninots hi havia unes balances molt ben dibuixades, amb les ratlles endintre de la paret com si les haguessin fetes amb la punta d'un punxó. L'un dels plats penjava una mica més avall que l'altre. I vaig passar el dit pel voltant d'un dels plats. Vam anar a fer el vermut i a menjar popets. A mitja setmana ens vam barallar altra vegada amb en Quimet per culpa de la seva mania amb el pastisser.