Homenatge a Renoir


Obra:Roses, diables i somriures (p. 117-118)
Municipi:Banyoles

testing image

Homenatge a Renoir

 

Hi anàvem en bicicleta per la vora del llac, seguint la carretera que va a Porqueres. Algunes vegades, veníem de la Puda i, travessant l'estampa romàntica del passeig Dalmau, deixàvem enrere les hortes de "Casa Nostra" i l'estanyol de la Cendra. Pedalejàvem amb parsimònia, sense presses, parlant de l'última noia que venia d'estiueig o del que se'ns acudia. Trobàvem parelles que festejaven assegudes als bancs i senyors amb capells de lona que pescaven.

Tot tenia un aspecte aturat i distant. Queia la tarda, i el sol daurava les branques dels desmais i tocava amb llum moribunda els paratges de Guèmol. Llavors deixàvem les bicicletes sobre l'herba i bevíem cervesa de botella en un pendent suau, des d'on podíem veure les aigües immòbils i encantades. Alguna barcassa solitària engegava el motor a l'altra banda del llac i, a mesura que s'aproximava, ens arribava la remor perduda de les veus.

Començava a fer-se fosc, i en alguna pesquera encenien els llums. L'aigua del llac expirava amb un sospir rítmic, feble i misteriós. Ens abaixàvem les mànigues dels nostres jerseis de llana. De tant en tant, en la llunyania, sorgien els fars d'un cotxe, que avançaven un moment i després desapareixien.

De tornada, saludàvem don Narcís, que venia de passeig. A la pesquera d'en Ciscu, ja havien posat "Desire", i l'accent seductorament britànic d'Anne Shelton ens enamorava.