Al mar, t'hi va acompanyar la Conxita...


Obra:Va ploure tot el dia (p. 32-33)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Al mar, t'hi va acompanyar la Conxita, germana petita de la Maria. Hi baixàreu a peu, Rambla avall, i com que la Conxita era bonica i ben feta els homes li deien coses que a tu t'enrojolaven. Ella ja hi era avesada i no en feia cas. Quan fóreu a l'estàtua de Colon, la Conxita et va dir: «Aquí el tens, el mar», i els vaixells amb prou feines te'l deixaven veure. No te l'havies imaginat, aquell mar, i el desencís va estranyar a la Conxita. «Doncs, què et pensaves, maca?» I tu li vas dir que el mar de les cançons que cantàveu a l'Orfeó balaguerí era un mar bellugadís, que cantava i plorava, que feia olor de peix i de sal, que acaronava els peus i les galtes. I la Conxita et va dur al rom­peolas i allí sí que el vas veure i el vas sentir i fruir, el mar de les cançons de l'Orfeó balaguerí. Allò era mar: aquella immensitat davant teu, d'esquena a la ciutat bruta i saragatera. El mar era aquella força, aquell bram...