Se m'acut de parlar més o menys d'això, amb en Ramon...


Indret:El port
Comarca:Garraf

A mitjan segle XVIII el rei Carles III permeté les relacions comercials entre Vilanova de Cubelles i les Amèriques. Ben aviat es notà l'efecte d'aquesta decisió en l'engrandiment del port i el creixement demogràfic i urbanístic que féu que es conegués la vila com l'Havana xica. El port actual, té els seus orígens en l'intent de renovació efectuat el 1903 del qual resta la Farola i el que se'n va dir punta de Moll. Avui està presidit per un monument dedicat al president Macià en l'encreuament de la Rambla de la pau i el passeig del Carme. Aquest pot ser un bon lloc, tenint a la vista el monument al Pescador, el pòsit Nou i el Vell, un fragment de la descripció que Carles Barral (Barcelona, 1928-1989) fa d'aquest espai arran de les seves navegacions pel car de fora.
testing image

Se m'acut de parlar més o menys d'això, amb en Ramon, mentre, ja amarrats a una palanca de fusta del club nàutic, endeguem la coberta i enllestim per saltar a terra. Li pregunto, al vell pilot tarragoní, que si recorda com era la platja molts anys abans de començar el port, al temps de la vela. Me'n fa un esquema molt senzill, dibuixant amb el dit sobre el corter mullat. La platja feia, així, un arc d'ermita a ermita, de Sant Gervasi a Sant Cristòfol. Aquí, on hi ha el far, la platja era més petita. Fa una creu quasi al mig de l'arc. Aquí, el baluard. Aquí hi havia el Pes i ara hi ha el pòsit, aquell cafè tan maco, ja el coneixes. A banda i banda, hi havia les cases dels pescadors, les botigues dels peixaters, els magatzems. No hi havia restaurants ni cases de senyors en aquesta part. Davant de les cases hi havia oliveres. S'hi barrejaven les botigues de mar, com les nostres de Calafell, amb cases més importants amb un balcó molt gros, volat, sobre pilastres. A sota, a l'aixopluc, les dones apedaçaven quan feia mal temps o quan calia fer-ho sota les grans solellades. Encara en queda alguna, d'aquestes cases, entre el cafè del pòsit i la botiga de peix de can Victorino. El barri no era gaire gran, però hi havia de tot, tota mena de gènere, diu. Dos o tres carrers més amunt, vora la fàbrica, començava la vila, que era un poble diferent. Abans era un poble de boters i de mariners, però no de pescadors. Els pescadors vivien cara a mar en aquest tros del mig de la platja. Era una platja dolenta, ratada pels llevants i els foranassos, i feia mal trajo. Amb mal temps els bastiments gairebé no hi cabien i s'havien de treure al passeig i de vegades amarrar als balcons. Com a casa, però més sovint. Allà la platja era més plena.