Però la visió durà molt poc


Obra:Pilar Prim (p. 75-76)
Municipi:Cabanassa, la

testing image

Però la visió durà molt poc. Ara pujant, ara baixant com per unes muntanyes russes, suaument  bressats sempre per les molles del landó, bon xic fuetejats els cabells pel viu oreig, anaren seguint, sense badar boca, l'esbullada madeixa d'aquell tros de camí, recociant [recórrer  procurant descobrir] a llambregades els rierals i torrenteres, les clapisses i sots tenebrosos, els pocs  verns i  avets salvats a l'atzar, tots els racons d'aquelles solituds feréstegues, imposants com les del   mar. Una barraca-refugi, amb sa tapadora de gruixuda molsa a tall de casquet d'astracan; més avall,  ben redossada, una caseta de peó; ací i allà, vaques esgarriades pasturant tranquil·lament; eren les úniques mostres de vida que es podien trobar per allí. De les catifes de vellut de la Cerdanya, ja ni mostra per record: la terra que no era nua i  pedregosa, es veia tot just coberta d'una pana esgrogueïda, ratada i pobra.

Per fi, salvant un nou repetge, l'horitzó s'eixamplà. Havien escalat l'ample coll de la Perxa, enclòs entre el Font-Romeu i el puig d'Eine; i mentre, a  mà esquerra, veieren  torrejar el  fort de Mont-Lluís, se'ls presentà, a la dreta, rutilant de tornassols encesos, l'esqueixalada serra de Madràs, arruant-se [posar coses en sèrie] avall, avall, per la gorja del Ter, fins a l'infinit.