Passant per davant del Terramar


Obra:Càlcul d'estructures (p. 30)
Indret:Terramar
Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

El financer Francesc Armengol i Duran projectà el 1919, la urbanització Terramar, en una concepció pionera de ciutat-jardí de repòs i de vacances. Morí el 1931 sense veure realitzats del tot els seus projectes. Fou Salvador Casacuberta qui els completà amb l'obertura del Gran Hotel Terramar el 1933, a l'extrem del platjar de Sitges, prop de la riera de Ribes, des d'on s'obté una magnífica panoràmica del Passeig Marítim i de la vila. Davant del mar o en els suggerents jardins que ocupen la part de darrere de l'hotel, avui convertits en parc públic podem llegir dos sonets de Sol, i de dol, de J. V. Foix que representen una etapa d'exultació davant el mar i el sol, d'exaltació de la joventut i de l'esport, i d'exalçament del risc i de tot allò que és elemental, com ara el sexe. El segon sonet acaba amb una metàfora final —a tall de collage— amb probable intenció de caràcter eròtic. Pot completar la visió poètica del lloc la lectura d'un poema de Joan Margarit (Sanaüja, 1938) que passà alguns estius a l'hotel i hi va escriure el llibre Mar d'hivern.
testing image

Passant per davant del Terramar

Sitges, els anys seixanta: el vell hotel luxós on vaig escriure el llibre Mar d'hivern.

Trenta anys després, quan faltava molt poc
perquè ella morís, vam ser-hi junts:
ja estava despintat, amb les baranes
fetes malbé pel mar, i la moqueta
gastada als llocs de pas.

Però la vidriera es mantenia
en les cambres, encara sumptuoses,
separant el saló del dormitori,
feta amb grans vidres dobles i glaçats,
i, apressades entre ells, espigues, flors.
En la meva memòria romanen
així aquells dies que vam viure junts.
Potser tornis amb ella al Terramar,
diu aquest mirall blau de l'horitzó.
Els vells no busquem pas la veritat.
Tota certesa no és res més
que una ferida inútil.