Tirem ençà, vers el cap de la vila...


Indret:Terramar
Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

El financer Francesc Armengol i Duran projectà el 1919, la urbanització Terramar, en una concepció pionera de ciutat-jardí de repòs i de vacances. Morí el 1931 sense veure realitzats del tot els seus projectes. Fou Salvador Casacuberta qui els completà amb l'obertura del Gran Hotel Terramar el 1933, a l'extrem del platjar de Sitges, prop de la riera de Ribes, des d'on s'obté una magnífica panoràmica del Passeig Marítim i de la vila. Davant del mar o en els suggerents jardins que ocupen la part de darrere de l'hotel, avui convertits en parc públic podem llegir dos sonets de Sol, i de dol, de J. V. Foix que representen una etapa d'exultació davant el mar i el sol, d'exaltació de la joventut i de l'esport, i d'exalçament del risc i de tot allò que és elemental, com ara el sexe. El segon sonet acaba amb una metàfora final —a tall de collage— amb probable intenció de caràcter eròtic. Pot completar la visió poètica del lloc la lectura d'un poema de Joan Margarit (Sanaüja, 1938) que passà alguns estius a l'hotel i hi va escriure el llibre Mar d'hivern.
testing image

Tirem ençà, vers el cap de la vila;
No tem l'areny ni el fort del baterell.
O, vestits d'or, riba enllà: El solell
És l'embruix meu i el teu amant, Camil·la.

Bramula el mar i exalta la cabila
Dels nus a pèl, amb cants: llarg cantarell
De llums i sons. Amb tu fins al niell
I el seu nimfeu, tots sols: Cap déu vigila!

Colri's cascú, ets formosa i adorn
El cos encès amb tebi codolell
I terra i cel i mar són flam - (Botorn;

Boneix l'abell.) Ets negra i sang: Cap born
No em sap vençut, amor. -Porta el frenell,
Fica amb trident el diable al cubell!