Malniu era una casa pairal...


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 37-38)
Indret:Mas Pons
Comarca:Cerdanya

testing image

"Malniu" era una casa pairal arraconada sota els contraforts del Pendís, emblanquinada moltes vegades, i amb angles d'escairats de pedra que reflectien la claror verda de les pomposos nogueres, de brancatges ufanosos estesos damunt dels amples llosats de la masia. "Malniu" era el centre vital de l'estol de masades que formaven el patrimoni de Can Ponsà. D'elles la més propera era la de "Micercerpi", posada entre camps de blats suaument recolzats als darrers contraforts de la torrentera de Gabarret. Terres de secà que donaven séguel a carretades. No gaire lluny, entre prades luxurioses i trumferars ufanosos, la de "Can Manjolet", ambicionada per tots els masovers. Mes enllà, camí de Cerdanya, la "Torre de Cadell", amb casa vella de llindars de pedra i restes de matacans i espitlleres d'arcabussos que havien presenciat les històriques trifulgues hagudes contra els partidaris dels senyors de Nyer. Dalt de la muntanya, entre els recolzes dels vessants de les Asqueres i del bosc d'Orriets l'heretat de l'"Ingle", feréstega i amagada, voltada de glevats vellutats i d'avetars negrosos. I encara quedaven més allunyades les masies de "Santa Magdalena", de "Pi" i de "Prullans", enmig de les terres fresques regades pel Segre i amagades sota salzeredes i alzinars amb brancades de color d'or de vells altars.

"Malniu" era com el vell guerrer de la comarca. davant el pati gran, que feia d'era, muntaven la guàrdia uns oms gegantins que s'albiraven de lluny, molt abans que es descobrís la blancor de la masia. Estava enllosat amb gruixudes llambordes, dels llosers de Bolvir, que prenien la brillantor dels betums quan les mullava la pluja. Donaven a aquest pati les eixides penjades, de ferms embigats, i li feien ombra les barbacanes d'ampla volada sota les quals parrupejaven estols de coloms, i on feien niu les falzies. També hi donaven les eixides descobertes de les cambres dels propietaris, amb baraneres de ferro forjat a cops de mall, que sostenien lligats testos d'esponeroses alfàbregues. El pati era clos per les parets dels badius que mai no es buidaven i dels quals eixien sentorspicants d'userdes i de trepadelles seques, pels pallers carfits de pallums de les batudes i per les tàpies de les corts, dels galliners i dels estables. Tot un laboratori geòrgic que feia les delícies de la vida de l'hereu Ponsà.