Si, el negre i el carmí; -sóc de borra...


Indret:Terramar
Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

El financer Francesc Armengol i Duran projectà el 1919, la urbanització Terramar, en una concepció pionera de ciutat-jardí de repòs i de vacances. Morí el 1931 sense veure realitzats del tot els seus projectes. Fou Salvador Casacuberta qui els completà amb l'obertura del Gran Hotel Terramar el 1933, a l'extrem del platjar de Sitges, prop de la riera de Ribes, des d'on s'obté una magnífica panoràmica del Passeig Marítim i de la vila. Davant del mar o en els suggerents jardins que ocupen la part de darrere de l'hotel, avui convertits en parc públic podem llegir dos sonets de Sol, i de dol, de J. V. Foix que representen una etapa d'exultació davant el mar i el sol, d'exaltació de la joventut i de l'esport, i d'exalçament del risc i de tot allò que és elemental, com ara el sexe. El segon sonet acaba amb una metàfora final —a tall de collage— amb probable intenció de caràcter eròtic. Pot completar la visió poètica del lloc la lectura d'un poema de Joan Margarit (Sanaüja, 1938) que passà alguns estius a l'hotel i hi va escriure el llibre Mar d'hivern.
testing image

Si, el negre i el carmí; -sóc de borra,
Tu, ni bicorne ni groc, qui ho ha dit:
Cuita, pinta't de blau, de rosa un pit,
I enfonsa els peus amb mi en tèbia sorra.

Prou ta germana clama: -És salmorra!
Quin sol! Endinsa't més, dalí, dalit;
Ja ens banyarem de lluna si fa nit,
I amb dits d'argent, jugarem a la morra.

Que si un fox, o Mozart? Rècord de braça!
Dóna't tota a la mar, i fes el crol
Mentre un vol de gavines tapa el sol.

Capbussa't; carbonós, passa Neptú
Ple d'estels i flairós, tibat i nu,
Fitora amb flors i una tendra veuassa.