M'agradava, també molt...


Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

M'agradava, també molt, ajaguts a l'herba, a l'ombra dels arbres, l'orella plena de la vaga música que feia el ventet a les branques altes, veure fer l'exercici als soldats i desfilar la tropa darrera els instruments de vent de la banda. Aquest és un espectacle que distreu els vagabunds, ganduls i persones de poca roba, i confesso que aquest és un gust que tinc molt arrelat. En aquest món, per altra part, tothom desitja el que li fa més falta, i a nosaltres, empordanesos, de temperament tan anàrquic, dispers i desmanegat, ens satisfà l'ordre, l'automatisme i la precisió marcial. Veure jugar a soldats —sempre, ben entès, que de soldat en faci un altre— ens entusiasma. És un espectacle que a la llarga, i si va acompanyat de la preparació necessària, ha de cultivar l'emoció patriòtica. Però nosaltres no arribàvem pas tan enllà. Ningú no ens havia parlat, encara, d'aquestes coses; ningú no semblava tenir pressa per a parlar-nos-en. La virginitat de la nostra ànima era d'un neutre químicament pur. El que ens hi agradava era el gust que l'ull troba en les coses visualment ordenades.