Posta de tardor a Girona


Obra:La Girona dels poetes (p. 142-143)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Posta de tardor a Girona

La tarda quieta, mor.
Els plàtans de la Devesa
fan un sol or del seu or
i Por de la posta encesa.

De tots ells (sembla que frisa
cada arbre per fer-se un cant)
m'arriba la xerradissa
de tants ocells com hi han.

Quina divina mudança
les coses a la tardor;
el món arreu va daurant-se
perquè ens sembli als ulls millor.

Guaito, atònit, la contrada:
no sé si és un bell tapís
o la visió encantada
d'un bell somni fonedís.

I dic, absort: d'on venia,
on és, què soc i per què?...
no sé de mi ni de re
dins l'hora que em diluïa.

L'espai és orfe de vent.
Tot calla i s'immobilitza.
Dorm la llum. Sembla talment
que la posta s'eternitza.

Mes ara em trobo de nou:
la pau de l'hora és malmesa:
el vent, de sobte, remou
els plàtans de la Devesa.

I ara d'il·lusió despulla's
el meu seny: al vent rebel
cauen per terra les fulles
i els ocells volen pel cel.