Tot feia pensar...


Obra:Una dona d'aigua (p. 162-163)
Municipi:Banyoles

testing image

Tot feia pensar en un temps plàcid, excepte els ocells. Es comportaven d'una manera estranya. Passada la pluja, els rossinyols no havien tornat a refilar i, en un moment imprecís d'aquell capvespre estrany, els crits dels gaigs i de les merles van trencar el silenci avisant d'algun perill que ningú havia imaginat encara. Els ànecs van córrer a amagar-se entre els canyissos, clapotejant sobre l'aigua, i les granotes van postergar el seu concert habitual.

Tot d'una es va sentir un barrabum molt fort que semblava un tro i, gairebé al moment, les aigües van recular d'una batzegada, com si les haguessin xuclat; es van destapar les vores de l'estany, deixant al descobert les arrels dels joncs, els pals esfondrats de l'embarcador, les aixeteres i els bagants que tapaven les boques dels recs quan els pagesos no regaven.

Aquella imatge insòlita havia durat ben poc perquè, sobtadament, les aigües xarbotades van emergir, provocant una onada grossa i creixent que va arribar a tenir més d'un metre d'alçada.

L'ona havia avançat amb ratxades d'esquitxos, alzinant-se amb ràbia intempestiva. Tot semblava a punt de volar, fugisser i insegur, a mesura que aquella cresta amenaçadora s'expandia acostant-se a les vores. No va tardar gaire a saltar la mota i abrandar-se sobre la terra, quasi amb la mateixa embranzida que té una llengua de mar.

Primer de tot va trencar amb fúria contra els embarcadors de les pesqueres, bandejant les barques i capbussejant-les com si fossin joguines que fessin exercicis acrobàtics. Després les projectà fora de l'estany i, amb la mateixa força resolutiva, va inundar els passallisos de les pesqueres i el camí del passeig, fins a arribar a picar les primeres parets dels horts del carrer de la Barca.

Una hora més tard, l'aigua ho havia arrossegat tot al seu pas: barques de pescadors, pals, fustes, galledes, rems, algues, joncs, branques d'arbres. S'havia tornat perversa, com un magma desbordat que amenaça de fer desaparèixer tot el que troba a l'abast.