A Fornells, llavors, no hi havia gairebé ningú...


Obra:Notes disperses (p. 218-219)
Municipi:Begur

testing image

A Fornells, llavors, no hi havia gairebé ningú i quan em cansava d'estar sol pujava a Begur, on recalava al domicili del meu vell amic Amador Mon que vivia a plaça. Era un pur bacanar, cridaner, cordial, servicial i representant de la «Quinta de Salut L'Aliança». La filla d'Amador era molt amiga d'una noia que es deia Reparada. (Santa Reparada és la patrona de Begur.) Aquesta noia era filla del carnisser i tractant de bestiar de la població —un home ros, petit, grasset, que sempre anava mudat—; era alta, més plena que no semblava a primer cop d'ull (una falsa magra), d'una llangor eròtica picant manifestada a través d'un mira'm-i-no-em-toquis incitant. Li vaig fer una poesia que rebutjà per inintel·ligible i que deia així:

Ai, Reparada, que és trista la vida
quan es comencen a tenir els cabells blancs
i es descobreix que aquestes formes fines
seran d'un distret menestral!
Tu, Reparada, tens unes aparences
plenes de secrets i d'encants,
llargues, plenes, vives
com les corbes d'un corball.

Ai, Reparada, si sabessis
les combinacions que es podrien fer
amb les teves el·lipses concretes
i el meu pensament!
Si tu i jo, Reparada, poguéssim
anar un vespre, carretera avall,
et dibuixaria les premisses
de la geometria elemental.
Tu hi posaries les corbes
i jo el càlcul integral
i passaríem llargues estones
fent equacions de segon grau.

Et convenceries, Reparada,
que la geometria és important
i que, per treure el suc de les coses,
s'ha d'haver llargament meditat.
El corball és un peix negroide
que, sobre el llom esquitxat de blau,
hi té la rojor del crepuscle
entelat per un gris suau.
Però tot això són somnis i quimeres
de la cuina de Mon, Amador.
Tu seràs una excel·lent carnissera
i jo un enze sense to ni so.
Però si la menestralia et fatiga algun dia
i vols una sensació rutilant,
jo vindré a ensenyar-te geometria,
mentre el retard no sigui exagerat;
posa la direcció ben exacta,
escriu-me una postal!

Reparada és un nom espantós i per a portar-lo una noia literalment horripilant. Una senyora grassa, d'una certa edat, petulant, bleda que és digués així encara podria passar. Però una noia! Tampoc no vaig comprendre mai que aquesta santa fos la patrona de Begur. Sembla que més aviat hauria d'haver estat la patrona dels automobilistes o tan sols dels ciclistes. Sospito que aquest patronatge és molt recent, perquè té un regust de barroc macarrònic que no es pot amagar.