El castell de Montjuïc...


Obra:El vagabund (p. 29-30)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

El castell de Montjuïc fou edificat segons la tàctica militar del segle XVII. Avui és un extens enderroc, abandonat al llom d'una serra de pedra nummulítica, on no arrelen més que els coscolls i les argelagues. Difícilment un home, d'una mitjana sensibilitat, podria endinsar-se en el laberint dels seus glacis, fossars i contrafossars, rampes, parapets, reductes i baluards, i deixar de sentir una de les impressions més dramàtiques que pot oferir-li l'heroica Girona. El silenci que hi regna no és pas el pur silenci de les solituds muntanyenques. Aquest té una palpitació sinistra. És interromput per un jo sabes què; per una sospita de soroll; diria's un aleteig vague d'espectres. Per poc vent que faci xiula en les espitlleres i, en fregar els caires vius de les muralles, els arrabassa una feble nota d'instrument de corda, molt semblant a un gemec. Els ulls s'embafen de la monotonia de tanta pedra dreta malferida, caiguda i a mig caure. Hi sentiu una mena de gebror i d'asfíxia com la que us han fet entendre que sentiríeu en la deserta superfície de la lluna. Hi camineu amb desconfiança, i, ensems, amb el mateix respecte que us imposa el regne de la mort. Esguardeu amb recel tots els racons, tots els forats i tots els embardissaments. L'herba seca i els matolls que s'arrapen als esquenadases i brollen a les troneres, moguts per l'oreig, us semblen éssers vivents que marxen agemolits.