El 3 de gener del 1932...


Obra:Viatge per la Costa Brava (p. 77-78)

testing image

El 3 de gener del 1932, com a complement de la població residencial, es va inaugurar l'Hostal de la Gavina, un referent de la Costa Brava que en principi tenia només onze habitacions. Fins al cap de dos mesos no va arribar el primer client, i això que en aquells temps la suite sortia només per 28 pessetes al dia (avui costa més de 300 euros). Rafael Masó va tenir cura de tots els detalls, fins i tot dels mobles comprats a antiquaris. «Als pocs mesos», escriu Ensesa, «va ser necessària una ampliació, que es va fer sense desvirtuar el caràcter de casa privada. El resident de l'hostal, més que un client d'hotel, té la impressió de ser hoste d'un amic un cap de setmana.»

 

L'ampliació de l'Hostal de la Gavina, a 74 habitacions el 1953, va permetre que Masó realitzés una de les seves millors obres: el corredor dels Mapes. A la mort de Masó, aquell mateix any, l'arquitecte Francesc Folguera va agafar el relleu; va ser ell qui va aixecar la Taverna del Mar, inaugurada el 19 de juliol del 1936, just l'endemà de l'esclat de la Guerra Civil, i els jardins de Senya Blanca, el 1954, en el marc de la urbanització de s'Agaró que a partir del 1960 acabaria l'arquitecte Adolf Florensa.[...]

 

Al costat de la gairebé sempre discreta burgesia catalana, poc partidària de mostrar la seva riquesa en públic, una llarga llista de polítics, membres de la reialesa i estrelles de cinema han passat al llarg dels anys per l'Hostal de la Gavina, un hotel que encara avui enlluerna pels seus grans salons i jardins, per les habitacions luxoses i per les vistes esplèndides. Elizabeth Taylor, Ava Gardner, Humphrey Bogart, Lauren Bacall o Orson Welles són potser els noms mes rutilants, tenint en compte que allà s'hi van filmar Pandora (1950), Mr. Arkadin (1954) i, més recentment, Mar adentro (2004). Entre les anècdotes famoses hi ha la bufetada de Frank Sinatra a Ava Gardner, el cobrellit de seda i plata que va abrigar el cos moll de Liz Taylor en el rodatge de De repente el último verano, el 1959, el compte que John Wayne no va pagar i el dia que Coler Porter va improvisar un concert al vestíbul i un client va reclamar que deixessin de «fer soroll».