Cap Roig era, no fa gaires anys...


Obra:Tres guies (p. 116-117)
Municipi:Palafrugell

testing image

Cap Roig era, no fa gaires anys, un simple accident geogràfic d'aquest tros de costa. Els pescadors, que el coneixien, sobretot des del mar, quan anaven cap a garbí amb vent de proa, solien fumar una pipa a redós del cap. Algun estiuejant estrany i atrevit s'aventurava, anant per dreceres infernals, fins al cap i, malgrat les dificultats de la marxa, tornava enamorat del panorama que des del cap es contemplava. Cap al 1927, Mr. Woevowski, un cavaller, ex-coronel rus emigrat a Londres, arquitecte, molt relacionat amb la societat anglesa, després d'un llarg viatge pel Mediterrani amb la intenció de fincar-s'hi, descobrí Cap Roig i el considerà com un dels llocs més bells dels que havia vist fins a la data. Comprà terrenys, inicià la construcció d'una gran residència, però sobretot dedicà la màxima atenció a la formació d'un gran jardí paisatgístic que servís de marc a un altre de mes reduït, de gust italià—perspectiva esglaonada de boixos i xiprers sobre un paisatge de mar, realitzada amb una agudíssima comprensió de la geometria romàntica. Construí, a més, per als jardiners i el servei un nucli d'habitacions d'estil popular del país i ho va fer amb suma habilitat i màxima gràcia.

 

Mr. Woevowski escollí la part alta del promontori del cap per a l'emplaçament de la casa i desenvolupà el pla del jardí en el vessant sud-est de Cap Roig, utilitzant la Cala d'En Massoni com a primer terme i el Cap de Planes i les Formigues com a gran panorama. Va ésser un encert complet. La construcció de la residència començà el 1931, però van ésser interrompudes dues vegades les obres. En l'actualitat es pot dir que en les seves parts fonamentals l'edifici —construït en pedra procedent de pedreres properes — es troba acabat. Sobre la residència en si es pot afirmar que té la solidesa i un cert aire d'edifici nobiliari medieval mediterrani; sobre el punt escollit per al seu emplaçament tots els elogis que poguessin formular-se resultarien pàl·lids. [...]

 

El que volem subratllar ara és que des de Cap Roig es veu Calella sobre les línies de terra més dolçament ondulades que es poden somniar, línies que alternen la seva coloració entre les suavitats dels conreus, el verd fosc de les pinedes i el daurat avinagrat de les vinyes; que aquest paisatge té el cap dolçament reclinat, dibuixant una declinació, llarga i elegant, sobre el vessant del Cap de Sant Sebastià, i que tot això viu en l'aire de llum rosa o, millor, rosada del país, i que tot plegat forma un dels paisatges més bellament normals, més equilibrats, més civilitzats de l'Empordà.