Tombat el Cap de Begur...


Obra:Tres guies (p. 186 i 187)
Indret:Sa Tuna
Municipi:Begur

testing image

Tombat el Cap de Begur, surt, encarat a llevant , un litoral més obscur, si és possible, més abrupte, grandiós i inhospitalari. La penya té un color gris d'ombra nimbat per un hàlit ferruginós. Al tombant mateix del Cap —que és totalment àcor— hi ha Es Degotís, lloc que porta aquest nom perquè les roques, impregnades de filtracions, deixen caure gotes. En aquest paratge hi ha la Falquerina, cova sense profunditat, però d'enormes dimensions glacials, on vaig veure, fa molts anys, unes meravelloses estalactites que algun salvatge posteriorment va trencar a martellades, sens dubte per col·locar-les en alguna cova artificial de jardí a Barcelona. S'Encalladora, que apareix tot seguit, és un altre despreniment cataclismàtic de proporcions monstruoses; la profunditat del mar és aquí tan considerable, que la costa, malgrat això, ha quedat àcora. Només és perceptible, a mig cable de la costa, una roca de color negre, Es Furió de Fito —pas franc entre l'escull i la costa que és molt pescat, com tot aquest litoral, per la gent de Sa Tuna—. Aquí es pesca, però, amb el risc constant de perdre els ormeigs, a causa dels violents corrents del Cap. Superada S'Encalladora, apareix la Punta d'es Plom, extrema a garbí de la badia de Sa Tuna.

 

Tombada, doncs, la Punta d'es Plom, s'entra a la badia de Sa Tuna, enfilant la proa al sud, és a dir, que es navega de cara al vessant nord —saturat de pins, molt altius— del Cap de Begur. La badia és àcora, de navegació molt segura, i amb tots els vents del sud ofereix un refugi excel·lent. Dibuixa una corba de cargol que no remata i que ve a morir a les cases del racó de llevant de la platja. Diré de passada que la badia en forma de cargol més graciosa que conec en el Mediterrani és la de Portoferraio (illa d'Elba). Resseguint, doncs, el perfil de la badia, es troba primer S'Eixugador, que és pròpiament el racó de garbí de Sa Tuna. I, després, la Cova de Sant Pau. Comença llavors la platja pròpiament dita, que s de pedruscall i sorra, de color de plom i molt neta. Amb la platja s'inicia el caseriu, sota els pins que davallen de la muntanya. La platja és bona, profunda, i s'hi pot sempre, amb facilitat, salvar una embarcació. Sa Tuna no ha tingut sort amb la seva arquitectura: la gràcia que tenen les habitacions populars és aquí contrarestada per l'escassa que ofereixen els edificis estiuencs