Hi poden haver ben poques coses més agrada­bles a la vista...


Obra:La reineta del Cadí (p. 126-128)
Comarca:Cerdanya

testing image

Hi poden haver ben poques coses més agrada­bles a la vista, que eixa antiga plaça d'armes de l'inexpugnable castell, traïdorament venut i destruït en temps de les nostres revoltes de Narros i Cadells, quan les pagesetes cerdanes, vestides de vint-i-un punts, l'omplen i s'hi belluguen com una mata de flors atapeïdes, rumbejades pel vent. Les velles cases baixes i ennegrides, sostingudes per galeries d'arcs, de data i arquitec­tura variada, formen un quadro perfecte, només obert per deixar veure l'alta torre que s'aixeca imponent sobre la plaça i l'església, com sobre del cingle i de la vall. I aquell quadro de cases, que, xiques com són no clouen a la vista les serralades veïnes, com si les hagués dibuixades un capriciós artista, ofereixen tanta varietat de formes com si cada segle n'hi hagués deixat una per penyora. Fosques terrasses on s'obira l'herba que s'asseca o la llenya estellada; porxos guarnits de penjolls de blat de moro; terrats esquerdats del fred i del sol amb velles eines arraconades a la paret i guarnits amb llargues baranes de fusta; un pa de paret que respira només per una finestra àrab, sostingut per dos rabassuts pilans de pedra, curts i amples, que juguen amb l'arcada dels costats; allà una ober­tura d'arc gòtic; més enllà la caseta moderna amb balcó de ferro; i sota de totes el corredor xato i fosc de les voltes, on resten encara aferrades a les parets i pedrissos de mig portal, armaris i aparadors de fusta de quan a la plaça hi havia el mercat i les botigues que en els últims temps se n'han baixat a la vila baixa, baratant per més espai i més llum l'ombra d'aquelles, ruïnes.

Aquells arcs enramats de branques florides, les herbes d'olor escampades per terra i els instruments dels músics ressonant alegres al pri­mer compàs del ballet, feien respirar un aire de testa innocenta, que sobreeixia en les cares de vells i joves. I el jovent de tota aquella Cerdanya, traient els bonics per comparèixer-hi, dominant la barretina vermella en els fadrins i el mocador de blanca musselina en les fadrines, s'hi bellugava i empenyia alegre, animal i enraonador. I era un gust veure lluir els rams de flors en les mans, les arracades en les orelles i els punts d'or en els rics mocadors del coll, brodats amb vistoses sedes i sembrats d'antiqüeles. El crespó groc, blau o rosat, per tot gronxava son caigut serrell, i les faldilles bones de seda o llana de rics colors, caient majestuoses sense ondes ni arrufats, giravoltaven lleugeres, semblant tota la plaça l'alegre virolai, plegat de les muntanyes, d'una dansa encanta­dora de flors vives i ajogassats ocells.