Davant dels cent cinquanta homes armats de Puigcerdà...


Obra:La comuna de Puigcerdà (p. 115-116)
Comarca:Cerdanya

testing image

Davant dels cent cinquanta homes armats de Puigcerdà només hi havia sis guardes d'assalt apostats en una caseta i uns quants vilatans amb escopetes. Era una situació ridícula, va pensar en Bartomeu, i el mateix devien pensar els caps anarquistes, perquè al cap d'una estona van ordenar que la columna avancés cap a la població protegits pel foc de cobertura que havien engegat els que havien vingut per Alp.

Però Antonio Martín va sobrevalorar les seves forces o els seus pebrots. Amb l'actitud fatxenda que li era pròpia, es va posar al davant dels homes i va ordenar entrar i ocu­par Bellver. Bé, després hi va haver qui va dir que volia entrar a la vila a parlamentar. Els defensors eren pocs, però amb un sol tret d'un guàrdia d'assalt  n'hi va haver prou per malferir al pit l'imprudent capitost anarquista. A partir d'aquell moment el tiroteig es va fer constant i més intens a cada hora que passava. Es podia dir que l'atac estava desencadenat, però les coses no anaven tal com en Martín havia previst. Tot i que els bellverencs eren menys, a mitja tarda els assaltants estaven clarament en retrocés i, en especial, la columna que venia de Puigcerdà, on en Bartomeu maldava més per conservar la vida que no pas per atacar. Cap a les set es va decretar l'alto el foc, i un home amb bandera blan ca va travessar la línia de foc i va entrar al poble. La colum­na anarquista va respirar alleugerida.

—És el comissari Caray, de Puigcerdà —li va sentir dir a algú.

Mitja hora després els van dir que podien retirar els ferits. En Bartomeu va buscar els seus amics. En Sisco estava bé, però en Mingo tenia una ferida de bala superficial en una cama, res greu per sort. L'hi van embenar amb un drap brut que van treure no se sap d'on i, aprofitant l'aturada de les hostilitats, el van posar dins un cotxe que el va portar a l'hospital.

El balanç de l'ocupació de Bellver no va poder ser més desastres per als puigcerdanesos, Deu morts entre les tropes anarquistes per cap dels defensors de la vila. Un cop aixecat l'alto el foc, la batalla va esllanguir encara tres hores més, però l'anunci que venien guàrdies d'assalt des de Lleida comandats pel delegat d'Ordre Públic de la Generalitat Viadiu, i que una columna de dos-cents homes pujava des de Barcelona amb el diputat Bru Jardí al capdavant, va acabar de desmoralitzar els esgotats atacants. Sense massa ordre, els homes del cantó llibertari es van retirar a Puigcerdà amb la nit ben entrada, i allà van saber que el Cojo de Málaga havia mort.