Be n'hi he pujat de vegades...


Obra:El teixit de la memòria (p. 1248)
Municipi:Canet d'Adri
Comarca:Gironès

testing image

Be n'hi he pujat de vegades a Rocacorba, prou l'he fet de nit i de dies, a trenc d'alba i a entrada de fosc, el camí que hi condueix, prou n'hi tinc de records escampats per aquelles contrades, és ben cert que les planes de l'àlbum del santuari guarden potser trenta voltes el meu nom, com cert és que forces cops hi he oït missa en la seva esglesiola.

Però per moltes més vegades que hi torni, no crec emportar-me'n una impressió tan afalagadora, un record tan emocionant com el que vaig endur-me'n una nit de Nadal.

Anar a Missa del Gall a Rocacorba. Aviat fou dit, tan aviat com dit fou decidit. Coses de jovent. Emprenguérem la sortida ja ben fosc. Equipats de llanternes i bastons, emborrallats amb bufandes, abrigats amb capots i caçadores, proveïts de minestra com per anar al Pol.

Nit clara i estelada, nit freda i solemne, Nit de Nadal. Tresca que tresca, amb unes quatre hores vàrem arribar davant la rocassa que la celístia retallava damunt els eixams d'estels.

Nadal a Rocacorba. Quin Nadal! La llar acollidora de la rectoria estava rodejada de bona gent de la rodalia que prompte ens cedí lloc.

Rere nostre arribaren diversos grups de pagesos que per cert, amb la seva simplicitat d'indumentària, amb els seus escassos abrigalls, ens avergonyiren un xic. Esperàrem el senyor Rector —Mossèn Narcís de Canet d'Adri— i mentrestant, tot atiant el foc, copsàrem el més autèntic recital de cançons nadalenques de la nostra terra. És ben cert que la «Borriona» —així l'anomenaven— no es distingia per la seva afinació ni pel timbre agradable de la seva veu, bon tros enrogallada, però també ho és que les seves cançons nadalenques —Cap a Betlem van dos minyons, Sant Josep i la Mare de Déu— eren entonades, segons parer de l'auditori indígena, en la tonada i el text originals, sense adaptacions ni florejaments més o menys artístics, més o menys harmònics, com ara s'estila. Veritables cançons populars.

El senyor Rector arribà, acompanyat d'un escamot de feligresos. Acte seguit, tothom es dirigí a l'església, que l'ermità tenia ja enllumenada. El fred hi calava a tot pler. El cor començà l'ofici de Núria i tots el seguírem amb entusiasme —amb tan bona voluntat, que fins jo crec haver-ho fet bé— i ningú no es va recordar més que estava glaçant.