Miro per la finestra (fragment)


Obra:Mil cretins (p. 73-75)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Miro per la finestra (fragment)

Miro per la finestra. Miro per la finestra. ¿Què veig ara? Un missatger que apar­ca la moto damunt la vorera i treu, de la caixa metàl·lica que hi du al darrere, un sobre gros de color blanc. Truca a un dels timbres de l'escala, al cap d'una estona se'l veu que belluga els llavis cap a d'intèrfon, se sent el zumzeig escandalós de la porta quan l'hi obren, el missatger l'empeny, entra. Passa un nen cap a la dreta, amb una motxilla més gran que no pas ell. De cop, apareix un estol de cotorres cridaneres. N'hi ha un cen­tenar, potser més. Volen cap a l'esquerra, fins a l'esplanada que fa el carrer quan es troba amb l'avinguda; de sobte, quan els xiscles ja minven, es revifen perquè ara torna tot l'estol, cap a la dreta fins a la rambla, i allà, definitivament, els xiscles es dispersen i s'allunyen. De l'escala on havia entrat, ara en surt el missatger, es guarda el talonari de rebuts a la butxaca de la jaqueta blau fosc i deixa un sobre marró a la caixa metàl·lica de la moto. Em torno a desconcentrar. Si no m'obligo a fixar-me obsessivament en les coses, el cap se me'n va a una altra banda. ¿Potser hauria de deixar, ja, de mirar per la finestra? Potser ja fa prou estona. Torna a passar l'estol de cotor­res, una altra vegada des de l'avinguda i cap a la rambla. El missatger engega la moto. L'home de la impremta que hi ha als baixos del número 31 surt al carrer i el travessa cap al bar que hi ha al costat de casa meva i que no puc veure ni traient el cap per la finestra. Potser tres hores i mitja és el màxim que es pot estar mirant per la finestra amb la intensitat i el determini que hi he dedicat fins ara. El missatger baixa la moto de la vorera a la calçada, se salta el semàfor vermell i desapareix cap a la rambla. Però potser podria arribar a les cinc hores, o les sis. Abans, quan no hi havia gaire distracció, de vegades la gent s'estava hores mirant per la finestra. Als pobles encara veus, de vegades, ombres que observen el carrer darrere les finestres. Dona finestrera... ¿Com era el refrany? A l'habitació de la qual només diviso la porta i un pany de paret, s'obre ara la porta. Entra un senyor amb samarreta imperi, va cap a la zona de l'habitació que no puc veure. Torna a aparèixer l'estol de cotorres xisclaires. Al xamfrà aparca un camió de butà i de la cabina en bai­xa un home que comença a passar un ferro per les bombones, de manera que el soroll li serveix per pregonar la mercaderia. Al cap de poca estona ja va amunt i avall, amb el carretó amb tres bombones.