La Fira de Bellcaire (fragment)


Obra:Anant pel món (p. 32-33 i 34)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La Fira de Bellcaire (fragment)

S'estén als volts del mercat de Sant Antoni, arraconades les barra­ques ambulants al peu d'unes grans parets de ferro; continua per les am­ples i fangoses aceres del carrer d'Urgell, exposat el gènero a la ven­da sobre el mateix terreno humit, i forma a la cantonada de les Rondes un cèrcol de barracons compactes i pintorescos a sota dels magres plàtanos, de branques seques i carregats de terroses boles, com parelles de pardals arrupits pel fred de la matinada.

Els diumenges al matí, quan baixen els tramvies plens d'obrers que venen a ciutat a fer ses compres i divertir-se; quan llença el mercat, per les seves grans boques, les minyones de servei plens els cistells com corns de l'abundància; quan els carrers del Carme i de l'Hospital són dos rius que vessen gent a la fira, és hermós espectacle aquell rusc d'a­belles sota el foc d'un sol brillant: l'anar i venir i deturar-se davant de les improvisades tendes de ruïnes; i forma el més estrany contrast veure el poble, de les festes, entre aquelles pobreses i desferres tirades per terra amb la més casual incoherència.

En res s'assembla aquesta fira a les fires de festa. En aquelles qui va a fer compres hi va per complir un desig: en aquesta és la misèria la que crida als desgraciats; allí van a guarnir-s'hi de nou: aquí a vestir-se amb lo vell; allí hi van amb el desig d'adornar el cos: aquí, amb l'urgència d'amagar-lo a l'intempèrie; en aque­lles se venen il·lusions i en eixa desenganys. Els marxants no ponderen a crits el gènero com en aquelles on han de lluitar amb el capritxo: aquí saben per endavant que és la des­gràcia que ha de socórrer la venda, i s'esperen ajaguts i ensomniats que l'infortuni els hi porti compradors. [...]

Allí van a parar les eminències d'un dia, els ídols caiguts, les glò­ries arnades, les corones de llorer, les medalles i les creus, arrastrades per la corrent de l'oblit. Els retratos d'artistes i polítics, de savis i comediants, de filòsofs i poetes, jeuen per terra allí, en pilots de paper rogenc, venuts a dos cèntims la lliura per imprimir-hi altres hèroes i altres ídols reemplaçats en l'altar de la moda. El talent dels escriptors allí es calcula solament pel pes dels llibres; els quadros, pel valor del marc; l'exèrcit, per l'or dels galons; pels aucells dissecats, els savis naturalistes; pels ferros dels instruments, els físics matemàtics; i tot pel pes de la matèria.