En aquella hora, al Portal...


Obra:Sota Montjuïc (p. 113)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

En aquella hora, al Portal hi havia molt moviment. Les dones que venien davant de les portes del mercat corrien d'ací i d'allà empaitades pels municipals. Davant de l'orinador hi havia tot de carretons plens de fruita, i els crits dels venedors feien gran confusió. Allí unes gitanes venien puntes, mitges i altres peces de punt; ara passava un tramvia, suara un carro carregat de bigues de ferro que a cada sotrac feia un terratrèmol estrident; els dels gelats cridaven: «Qui refresca!»; tot d'una se sentí la trompeta del nunci; més enllà s'armà un gros esvalot perquè els del llaç escorredor volien agafar un gos i no podien: els uns se'n reien i les dones els maleïen. Un home tocà una campaneta a dalt d'una taula plena d'eines de dentista, cridant l'atenció amb un crani que tenia a les mans; el que menjava estopa s'enfadava perquè li fugia la gent, i cridava, bracejava, gesticulava, i ningú l'entenia, i vinga fer ganyotes com si desafiés al seu contrincant. Prop dels Escolapis un home amb ulleres negres venia la història d'una fera malvada que es menjava homes, dones i criatures.