testing image

En Tomeu m'estimava molt, i jo a ell. Discutíem i ens barallàvem amb vehemència i constància, però el contrast entre les nostres respectives personalitats era tan gran que preservava la neutra boníssima amistat. A ell, enmig de les seves preocupacions intel·lectuals i acadèmiques — que eren moltes i bones — li agradava veure'm fer gimnàsia i cucaveles; a mi m'agradava escoltar-lo, contemplar els seus granissons de la cara i tots els seus tics d'estudiant estudiós. No era popular entre els companys de Residència, i jo sempre el treia per un cabell, sobretot quan de mallorquins es tractava. N'hi havia que l'odiaven perquè no anava a missa, perquè portava ulleres, perquè guanyava matricules d'honor i perquè tenia granissons a la cara; precisament totes aquelles coses que en ell m'encisaven.

En una paraula: en Tomeu m'havia vist — em veia cada dia un parell de vegades — en pèl, be fent gimnàsia, anant i venint de les dutxes o, simplement, fent nudisme científic. Jo, en canvi, mai no el vaig veure desvestit. Aquesta i no altra era la diferència fonamental entre nosaltres. Perquè tots dos, no cal dir-ho, érem intel·ligentíssims.