testing image

Si ara és a mi a qui pregunten, i el tema és el re­cord de Rosselló, quina resposta podria satisfer-me? Des de les qualitats del marbre, des d'un rostre de vençut rebel, no retornarà a cap orella una veu viva, no es redreçarà la carn contra l'oblit. Veig un home jove i nerviós, molt noble, bo i prou intel·ligent per a semblar senzill. Les seves creences li oferiren suport a un natural entusiasme, i la seva generositat no hagué d'enfredorir-se en normalíssimes decepcions. Sabé llegir i conversar, aquests difícils guanys d'una adulta cultura. Serví amb rigor una exigent vocació, es conservà fidel a un esperit i a una llengua i fou, enmig de tot, afortunat.

Perquè va tenir els millors pares, l'afecte d'un germà, nombrosos amics, la guia i l'aplaudiment de mestres. Evità amb una mort prematura habituals destins de pregadéu o d'espantall. No li sobraren diners, però aquests no eren tampoc necessaris fins a la immundícia, aleshores, quan queia aigua a estones, sense re­cursos xamànics, i en el nostre lleure apreníem acadèmicament en algun remot Tàcit el llenguatge de sicofants i turiferaris, el retrat de Domicià. Conegué amb amor els límits de la seva illa i la seva ciutat, somrigué als seus somnis davant una mar perfecta i pagà amb uns quants versos autèntics la "vana agitació d'haver viscut".