Sense gaires esperances...


Obra:Vuitanta-sis contes (p. 98)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Sense gaires esperances va tornar a intentar engegar l'escalfador. Va repetir cada acció un munt de vegades, sense èxit. Tip, va deixar caure un cop de puny sobre l'escalfador. Va recordar que, de petit, son pare feia anar un transistor japonès (el primer transistor que havien tingut) a cops de puny. Potser amb l'escalfador (si no japonès, francès) eren necessaris mètodes semblants. Va repetir el cop de puny, aquesta vegada amb més força. La llauna va grinyolar i li va semblar que la maquinària remugava. Esperançat, va repetir les operacions. Al moment de relâcher ce bouton, però, la flama s'apagava.

Hi va descarregar un tercer cop de puny, tan fort que la plaqueta on deia CHAFFOTEAUX ET MAURY va caure a terra. Es va esverar. Havia abonyegat la planxa i ara la remor era cada cop més forta. Allunyant la cara, va repetir les operacions en un estat d'ànim que barrejava l'esperança d'una nit sense fred amb la por d'una explosió. Aquesta vegada va guanyar: quan va deixar anar el botó, la flama s'hi va mantenir, petita i oscil·lant, com si fos la cosa més normal del món. Es va sentir molest perquè li semblava que devia haver fet alguna cosa malament, abans, si ara havia estat tot tan fàcil. Es va mirar la planxa abonyegada i va recollir la plaqueta. Va obrir els radiadors, un per un.