Un dels funcionaris, acompanyat d'un cabo...


Obra:El cel de l'infern (p. 16-17)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Un dels funcionaris, acompanyat d'un cabo que li feia d'ajudant, va exigir que s'identifiquessin mentre es posaven dempeus. El funcionari va començar a cridar els noms que figuraven en el llistat amb rigor militar. Els presos que col·laboraven amb els funcionaris sempre havien de fer algun comentari absurd i innecessari, la impertinència del bufó. El brogit estrepitós de portes obrint-se i tancant-se durava aproximadament quaranta minuts. Quaranta minuts que Dani patia mentre s'obria i es tancava cada porta al seu cervell, amb gran estrèpit. A vegades, durant els recomptes encenien la il·luminació general, d'altres no. Podien reduplicar els recomptes. Era el mateix destorb de cada nit després d'un assassinat que s'havia produït un mes abans en una venjança provocada pel control de l'economat que delegaven els mateixos funcionaris.

La intimitat no existia. Dani s'enfonsava mentre caminava pels camins més fràgils de la consciència, mentre aixecava la pols del pati i recordava obsessivament Maite i la seva filla. Les paraules podien ser la racionalització de l'irracional i ell s'omplia el cap de conceptes, d'arguments per resistir l'irresistible, per ser fort. Com li recalcava Rafael, un veterà dels recintes penitenciaris, quan un entrava en l'espiral de l'entra i surt, la llibertat era un sistema de parèntesi. Qualsevol comportament s'havia de valorar des de la perspectiva dels sis metres quadrats on havien de conviure set homes. Sis metres incloent-hi el reservat de la tassa del vàter, separat per uns vidres translúcids d'un metre i poc d'alçada.