testing image

Potser allò que he retingut més de la Model és la impressió que em produí el locutori. Jo, a una banda d'una reixa, parlava amb la meva família situada al darrere d'una altra reixa, amb un passadís entremig per on es passejava un guàrdia. Hi entràvem sis o vuit presos alhora i, per mor de la distància, tots, presos i visites, cridàvem al mateix temps; gairebé no s'entenia res. A més a més, quan passava el vigilant canviàvem de conversa i de llengua, per si de cas. «T'han pegat?» La pregunta era feta amb un pel d'angoixa. Havia passat ja la por a les pallisses, a cedir, a viure en un interrogatori permanent; encara que sempre et podien excarcerar i tornar-te a la Via Laietana. Havia passat una setmana a comissaria i tornar-hi era un temor sempre present. La detenció preven­tiva segons les lleis que havia estudiat a la Facultat era de tres dies, però segons la legislació que funcionava era indefinida si el jutge militar així ho decidia. Formalment quedaves només a la seva disposició, però podies ser-hi retornat en qualsevol moment per tal d'ampliar les diligències. Algú podia haver-nos-ho explicat (i potser criticat). D'aquí potser deriva el meu distanciament anímic, instintiu, respecte als discursos sobre la relació entre la justícia i el dret.