testing image

La presó tenia la seva entrada pel carrer Entença, on hi havia les dependències centrals i el pati d'entrada de les visites, on tam­bé descarregaven les conduccions. Tenia una estructura radial en forma d'estrella amb sis naus de dimensions irregulars: unes eren més llargues que les altres. Crec recordar que una nau era ocupa­da, potser parcialment, pels tallers, i que hi havia una sala d'actes com de teatre (o de cinema) on una vegada feren una pel·lícula, però no sé si només m'ho imagino. En el complex hi havia un cos central amb una cúpula sobresortint que donava llum a la roton­da de la planta baixa on hi havia la peixera, és a dir, el despatx vidriat des del qual els funcionaris podien observar les diverses galeries en què els reclusos havien estat distribuïts. Una balco­nada circular donava la volta a l'espai central al primer pis de la rotonda.

Com que en principi tots els presos estaven pendents de judici, aquests havien estat agrupats més o menys segons els motius: per exemple, els presos governatius de la llei de «vagos y maleantes», que entraven i sortien més, vivien separats dels detinguts per delictes de sang. Els acusats de delictes econòmics i alguns «habituals» solien tenir els «destins» (és a dir, ser cuiners, barbers, escrivents, ajudants dels funcionaris, mossos de l'economat, escolans o ajudants de la biblioteca); anaven i venien amb una certa, per bé que limitada, llibertat de moviments. Si estaven complint alguna condemna, el destí els servia per redimir la pena, perquè no era estrany que hi hagués gent que acumulés una con­demna i un sumari en tràmit. Tampoc era estrany que algú afir­més que s'havia autoinculpat de coses petites o inventades per tal de retardar l'anada al penal i quedar-se més temps a Barcelona, on tenia la família més a prop. Alguns destins eren, doncs, més aviat presos «estables». Corria la brama que el barber que teníem a la quarta galeria (la dels perillosos, la dels delictes de sang o amb violència) hi era acusat d'haver tallat el coll a algú. No ho sé; en tot cas, afaitava bé.