Tot el glop de cases de Sant Pol...


Comarca:Maresme

Ermita de Sant Pau, que domina la població per llevant, és en realitat el que resta de l'antic monestir de Sant Pol del Maresme, que ja existia el 955. És un edifici singular amb aspecte més de fortalesa que no pas de capella a causa de la fortificació de la qual fou objecte pels volts de 1465, davant el perill de la pirateria. Amb una magnífica vista panoràmica de la vila i de bona part de la costa del Maresme, hi podem llegir fragments de Jardins de Sant Pol i En Tomàs de Bajalta, de Pere Coromines, que va fer estades estiuenques en la vila, i un poema que Josep Sebastià Pons (Illa del Riberal, 1886-1962) dedicà a la contrada.

testing image

Tot el glop de cases de Sant Pol del Maresme és un producte de la mar, i són els pecats del món els que no el deixen seguir essent tan blanc com l'escuma d'ella. Sense altre seny que el de la seva ermita, on del temps de l'avior que crema de nit la llàntia guiadora, els homes de Sant Pol varen les seves barques en niar pels segles dels segles i calen les xarxes en nom de Déu. I aquí vénen a treure amb els seus llaguts, tornant de repassar les nanses, amb els sardinals que tot el poble va a desmallar a la platja, amb el palangrer altívol o amb la parella que arriba de mar endins tota perfumada de salabror.

Un pescador que ve d'en mar és un ésser marí. El ruixim de les ones l'ha abrigat una i cent vegades; els seus sentits s'han avesat a les contemplacions plaents a les sirenes. De la mar poa les il·lusions i les realitats de la seva vida, i amb la mar batalla i tan aviat la tem com se n'enamora. Ella governa i encadena els seus pensaments, com condiciona la mecànica del seu respirar i centra la gamma dels seus colors, i fa la seva ventura quan li és prodiga i li serva el record de les més heroiques proeses.

Per això pot dir-se que la vila de Sant Pol és filla de la mar, per tal com amb seny marí els pescadors la construïren. De la barca a la casa anava el pensament, mentre la vila humil, a còpia de cents anys, s'aixecava enlaire, sempre començant la casa nova més amunt, per què el pescador la volia veure de la barca mar endins, com en la casa volia retrobar els colors de la mar.