Muntanyenca
Aquest poble es troba en els vessants meridionals del Montnegre, a la confluència de les rieres de Vallalta i de sant Iscle. El presideix l'església parroquial, aturonada, de construcció relativament moderna, amb campanar de torre quadrada. Una làpida a la façana commemora la resistència que el sometent oferí a les tropes franceses durant la guerra contra Napoleó i que salvà la població del saqueig. Un poema de Josep Punsola destaca la gràcia gairebé aèria i blanca del poble en contrast amb el Montnegre. Seguint la riera de sant Iscle amunt, trobarem can Maresme o Ca n'Oller, magnífica possessió indiana coneguda també a tota la comarca com les Dones d'Aigua per la llegenda que s'hi arrelà. Apel·les Mestres, en alguna excursió que hi degué fer en les seves estades a Caldes d'Estrac, recollí la llegenda de boca d'una àvia del poble. A més, el paratge d'abundosa vegetació i un estany artificial, ha inspirat alguns dels sonets de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) que hi poden ser llegits.
Muntanyenca
Cadascú veu la nit com la imagina,
virada en blanc o en mangra o rosa clar,
enfilant cims i clots en terreny pla,
entre motors o en masos en ruïna.
Tampoc l'aigua no té color ni alzina
i abeura els fars al fosc de l'alzinar
o aviva cims de regadiu pel pla,
provant-se indrets en gorgs de cartolina..
Tot és de molsa: el mot i el que designa
i el prat humit al suro dels retaules,
Grimola enllà, sota una nit benigna.
Tot és de molsa: el real i les faules
i el bleix descompassat de les paraules
amb què remunto, als Crous, el cim i el signe.
Cim dels Crous, pantà del Crous





