Muntanyenca


Autor:Perejaume
Obra:Oli damunt paper (p. 47)
Comarca:Maresme

Aquest poble es troba en els vessants meridionals del Montnegre, a la confluència de les rieres de Vallalta i de sant Iscle. El presideix l'església parroquial, aturonada, de construcció relativament moderna, amb campanar de torre quadrada. Una làpida a la façana commemora la resistència que el sometent oferí a les tropes franceses durant la guerra contra Napoleó i que salvà la població del saqueig. Un poema de Josep Punsola destaca la gràcia gairebé aèria i blanca del poble en contrast amb el Montnegre. Seguint la riera de sant Iscle amunt, trobarem can Maresme o Ca n'Oller, magnífica possessió indiana coneguda també a tota la comarca com les Dones d'Aigua per la llegenda que s'hi arrelà. Apel·les Mestres, en alguna excursió que hi degué fer en les seves estades a Caldes d'Estrac, recollí la llegenda de boca d'una àvia del poble. A més, el paratge d'abundosa vegetació i un estany artificial, ha inspirat alguns dels sonets de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) que hi poden ser llegits.

testing image

Muntanyenca

Cadascú veu la nit com la imagina,
virada en blanc o en mangra o rosa clar,
enfilant cims i clots en terreny pla,
entre motors o en masos en ruïna.

Tampoc l'aigua no té color ni alzina
i abeura els fars al fosc de l'alzinar
o aviva cims de regadiu pel pla,
provant-se indrets en gorgs de cartolina..

Tot és de molsa: el mot i el que designa
i el prat humit al suro dels retaules,
Grimola enllà, sota una nit benigna.

Tot és de molsa: el real i les faules
i el bleix descompassat de les paraules
amb què remunto, als Crous, el cim i el signe.
Cim dels Crous, pantà del Crous